El talent jove és una inversió a llarg termini, amb noves forces i aires nous, però també amb inseguretats, mancances en les relacions personals i una visió encara limitada del que coneixem com el model clàssic de l’esperit d’empresa.

Apostar pel que anomenem talent sènior és una aposta arriscada, una aposta a curt termini, podríem dir que amb una data de caducitat coneguda i, a més, amb una càrrega de costums i maneres de fer adquirides que arrossegarà durant aquesta singladura.

Personalment, crec que no podem parlar d’una aposta única. Hem de fer una doble aposta, i tot dependrà del lloc que s’hagi d’ocupar.

Hem d’aconseguir equilibrar la balança i, tal com diu la dita, hem de jugar amb «el seny i la rauxa».

El talent sènior no només aporta experiència tècnica, sinó també calma, perspectiva, paciència i tracte social, mentre que la saba nova aporta força, noves tecnologies, noves maneres de veure les coses i ganes d’emprendre nous projectes.

Per això, un cop estudiats el lloc de treball i les circumstàncies, la combinació perfecta serà la barreja dels dos talents.

I no oblidem que el talent jove sempre podrà avançar més ràpidament si aprèn i comparteix coneixements amb algú que té experiència.