Per normativa, tots els centres de treball han de disposar d’una farmaciola, i aquesta ha d’estar controlada, revisada i senyalitzada.

És important situar-la en aquell lloc on estigui més propera als llocs on sigui més comú o més fàcil l’aparició d’accidents, i amb això, lesions, i, si hi ha més d’un lloc, doncs seria bo col·locar-ne més d’una.

Al final, aquesta despesa acaba essent la xocolata del lloro, i ens pot evitar problemes més seriosos.

Una cosa similar succeeix amb les persones formades en primers auxilis, una formació bàsica, una formació per resoldre problemes puntuals i d’actuació immediata. Les empreses haurien de formar el màxim nombre possible de treballadors; així, sempre algú podria actuar de forma segura i ràpida.

Algú s’imagina que una empresa només ha format un sol treballador i aquest és el que s’accidentés? Ningú sap com actuar? Això és una manca de planificació i un ridícul absolut.

Cosa semblant passa amb els locals de primers auxilis o amb els DEA: només són obligatoris segons el nombre de treballadors o les característiques del centre de treball.

Doncs, no val la pena aplicar la lògica i disposar-ne segons el risc i l’entorn?

Crec d’una manera molt ferma que cal basar-nos en la norma, però hem d’estudiar el nostre entorn i les característiques de l’empresa per disposar i instal·lar els equips materials i personals de primers auxilis.

La planificació és la millor inversió en seguretat.